Sense passar-se de la ratlla la normalització dels consums recreatius de drogues
La normalització dels consums de drogues és un fenomen sociocultural esdevingut en els darrers vint anys en els països de l'Europa Occidental. La normalització és tant el procés històric com l'actual escenari dels consums de drogues. Desprès de la crisi de l'heroïna dels vuitanta canv...
Guardado en:
| Autor principal: | |
|---|---|
| Otros Autores: | |
| Formato: | text (thesis) |
| Lenguaje: | mul |
| Publicado: |
Universitat Autònoma de Barcelona (España)
2013
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaites?codigo=49995 |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | La normalització dels consums de drogues és un fenomen sociocultural esdevingut en els darrers vint anys en els països de l'Europa Occidental. La normalització és tant el procés històric com l'actual escenari dels consums de drogues. Desprès de la crisi de l'heroïna dels vuitanta canvià l'escenari dels consums de drogues. Es difongueren els consums d'èxtasis, cocaïna i cànnabis en els contextos de festa entre joves normalitzats, on els consums només representaven un element secundari en la seva vida. Els nous consums es desvincularen del món marginal de l'heroïna i comportaren conseqüències menys problemàtiques. En aquests darrers vint anys, els consums han deixat de generar alarma i s'ha produït un assentament cultural dels consums, és a dir, per les persones coneixedores del món dels consums, drogar-se en certs temps i contexts és un element funcional acceptat. L'escenari actual és producte del procés de la normalització, on la gran majoria de consums són compatibles amb les responsabilitats, generen pocs problemes i els consumidors es mantenen normalitzats socialment. Per tant, la normalització és cada vegada més accentuada i més si es té en compte que per qüestions generacionals, cada vegada hi ha més població adulta que s'ha relacionat amb les drogues d'una manera satisfactòria. Resultat del procés de normalització ha emergit el discurs de la normalització. Aquest delimita els consums que s'entenen com acceptables i normals i també els potencialment problemàtics. Cada consumidor realitza una apropiació subjectiva del discurs de la normalització per a consumir i evitar danys indesitjats. A aquesta apropiació se l'anomenarà el discurs de la regulació. L'acceptabilitat o refús dels consums és producte del discurs de la regulació que contínuament avalua la funcionalitat dels consums per a obtenir plaer. Per a entendre els consums com a normals, el discurs de la regulació avalua el context, el temps, la freqüència, i les conseqüències que provoquen. La imbricació dels elements ha de ser compatible amb les responsabilitats del consumidor per a mantenir-se normalitzat. Si el consumidor realitza consums problemàtics l'entorn li penjarà l'etiqueta de problemàtic i haurà de modificar-los per a mantenir la normalitat. En el marc de la Societat de Consum a més del discurs de la regulació, la voluntat de mantenir-se institucionalitzat, permet que la gran majoria de consumidors no desenvolupin problemes. Tot i el procés de la normalització els consums de drogues continuen remetent a estigma en diversos contexts formals (àmbit laboral, familiar...), per això els consumidors han de saber manejar aquest tret. La majoria davant d'una interacció opten per una posició "ajustada", és a dir, prefereixen amagar el tret de consumidor per a evitar conseqüències negatives, tot i que, consideren que l'estigmatització és desproporcionada. Altres es situen en la posició "autoestigmatitzada", tot i ser consumidors consideren que els consums són negatius i és un tret desviat. I els darrers, els "transformadors" mantenen un compromís polític per desestigmatitzar els consumidors, consideren que els consums són part de la societat i que no s'ha d'amagar el tret de consumidor. Es presenten en societat com a consumidors tot i la possible estigmatització que poden sofrir. Aquests són els que més ajuden a la normalització social dels consums de drogues. En l'actual escenari dels consums, les polítiques de drogues continuen perseverant amb el model prohibicionista. Tot i la implementació de la reducció de riscs i danys com a pràctica efectiva per abordar els consums, les mirades normalitzadores cap els consums continuen sent minoritàries. Per tant, vist l'actual escenari de normalització i normalitat dels consumidors la revisió de les polítiques de drogues esdevé necessària. |
|---|