La pintura de la primera meitat del segle XVI al Museu Episcopal de Vic

L'article conté diversos estudis sobre obres pictòriques de la primera meitat del segle XVI conservades al Museu Episcopal de Vic. En primer lloc, s'atribueix a Jean Bourdichon un pergamí il. luminat amb una Mare de Déu, que va ser adquirit l'any 1920 per al Museu, on va ser catalogat...

Descripción completa

Guardado en:
Detalles Bibliográficos
Autor principal: Rafael Cornudella
Formato: article
Lenguaje:CA
EN
ES
FR
IT
PT
Publicado: Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica 2002
Materias:
Acceso en línea:https://doaj.org/article/01cf7f4e9f64413ea3eef79980322b68
Etiquetas: Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
Descripción
Sumario:L'article conté diversos estudis sobre obres pictòriques de la primera meitat del segle XVI conservades al Museu Episcopal de Vic. En primer lloc, s'atribueix a Jean Bourdichon un pergamí il. luminat amb una Mare de Déu, que va ser adquirit l'any 1920 per al Museu, on va ser catalogat com a anònim. La resta del treball està dedicat a peces realitzades a Catalunya, com el retaule de la Trinitat de la Seu de Manresa, del català Gabriel Guàrdia, o una petita Nativitat que aquí s'atribueix a Pere (Perris) de Fontaines. Els dos epígrafs següents estan dedicats a la producció del taller vigatà de Joan Gascó i els seus fills. D'orígen navarrès, Joan Gascó (o Joan Navarro) va arribar a Catalunya vers els primers anys del segle XVI i va instal. lar el seu taller a Vic, treballant per a una clientela local, sobretot a la Plana de Vic, però també per a alguns pobles del Vallès Oriental. En aquestes seccions examino en primer lloc la fortuna historiogràfica dels Gascó, i proposo tot seguit un nou enfocament crític i una nova articulació del catàleg de llur obra, especialment la de Joan Gascó («Gascó I»), d'un «Gascó II» que s'identifica amb Perot, el fill primogènit, i d'un «Gascó III» que s'hauria d'identificar amb un altre dels fills de Joan (Sebastià o Francesc). L'últim epígraf explica la projecció a la Plana de Vic, a mitjan segle, d'un estil més classicista, d'un cert «romanisme», principalment cultivat per pintors radicats a Barcelona.