La façana gòtica de la catedral de Girona

La catedral de Girona és universalment coneguda pel fet que posseeix la nau única més ampla del món en estil gòtic (prop de 23 metres d’amplada), i també perquè té una molt notable façana barroca que tanca l’edifici per ponent, damunt d’una solemne escalinata. Graonada i façana constitueixen una de...

Descripción completa

Guardado en:
Detalles Bibliográficos
Autores principales: Pere Freixas, Josep M. Nolla, Jordi Sagrera, Marc Sureda
Formato: article
Lenguaje:CA
EN
ES
FR
IT
PT
Publicado: Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica 2006
Materias:
Acceso en línea:https://doaj.org/article/02ffdf0509dc4bd796e567d24db4cfb7
Etiquetas: Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
id oai:doaj.org-article:02ffdf0509dc4bd796e567d24db4cfb7
record_format dspace
spelling oai:doaj.org-article:02ffdf0509dc4bd796e567d24db4cfb72021-11-26T10:50:47ZLa façana gòtica de la catedral de Girona10.5565/rev/locus.1641135-97222014-8798https://doaj.org/article/02ffdf0509dc4bd796e567d24db4cfb72006-12-01T00:00:00Zhttps://revistes.uab.cat/locus/article/view/164https://doaj.org/toc/1135-9722https://doaj.org/toc/2014-8798La catedral de Girona és universalment coneguda pel fet que posseeix la nau única més ampla del món en estil gòtic (prop de 23 metres d’amplada), i també perquè té una molt notable façana barroca que tanca l’edifici per ponent, damunt d’una solemne escalinata. Graonada i façana constitueixen una de les estampes més populars de la ciutat. Tanmateix, com bé es pot suposar, hi hagué unes altres solucions que precediren aquest tancament barroc. El present article té com a objectiu dibuixar l’estat del tancament occidental de la catedral de Girona entre la segona i la cinquena dècades del segle XVI i reflexionar a l’entorn de la seva existència. Aquesta presentació avui és possible gràcies a dues fonts excepcionals. Per una banda, la taula de Pere Mates, exposada al Museu d’Art de Girona i ja coneguda en part per la literatura científica, i, per l’altra, un document fins avui inèdit de valor impagable: un procés que implica l’administració de la fàbrica, datat els anys 1512-1513 i conservat dins la sèrie de llibres d’obra de la seu de Girona. Aquest document, amb l’ajut del coneixement actual dels precedents del temple gòtic, permet llegir diàfanament el que es veu representat a la taula del pintor guixolenc. Dos documents valuosíssims que, alhora, acrediten i il•lustren quina era la fesomia de la catedral en aquells moments i quina hauria pogut ser també avui, si se n’hagués mantingut dempeus la façana gòtica bastida damunt la nau romànica, abans no decidís el capítol de continuar, a la darreria del cinc-cents, la construcció dels dos darrers trams de la gran nau i de tancar-la, un segle i mig més tard, amb una nova façana barroca.Pere FreixasJosep M. NollaJordi SagreraMarc SuredaUniversitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musicaarticleobra de la seurepresentacions pictòriques de l’arquitecturaHistory of the artsNX440-632CAENESFRITPTLocvs Amoenvs, Vol 8, Iss 1 (2006)
institution DOAJ
collection DOAJ
language CA
EN
ES
FR
IT
PT
topic obra de la seu
representacions pictòriques de l’arquitectura
History of the arts
NX440-632
spellingShingle obra de la seu
representacions pictòriques de l’arquitectura
History of the arts
NX440-632
Pere Freixas
Josep M. Nolla
Jordi Sagrera
Marc Sureda
La façana gòtica de la catedral de Girona
description La catedral de Girona és universalment coneguda pel fet que posseeix la nau única més ampla del món en estil gòtic (prop de 23 metres d’amplada), i també perquè té una molt notable façana barroca que tanca l’edifici per ponent, damunt d’una solemne escalinata. Graonada i façana constitueixen una de les estampes més populars de la ciutat. Tanmateix, com bé es pot suposar, hi hagué unes altres solucions que precediren aquest tancament barroc. El present article té com a objectiu dibuixar l’estat del tancament occidental de la catedral de Girona entre la segona i la cinquena dècades del segle XVI i reflexionar a l’entorn de la seva existència. Aquesta presentació avui és possible gràcies a dues fonts excepcionals. Per una banda, la taula de Pere Mates, exposada al Museu d’Art de Girona i ja coneguda en part per la literatura científica, i, per l’altra, un document fins avui inèdit de valor impagable: un procés que implica l’administració de la fàbrica, datat els anys 1512-1513 i conservat dins la sèrie de llibres d’obra de la seu de Girona. Aquest document, amb l’ajut del coneixement actual dels precedents del temple gòtic, permet llegir diàfanament el que es veu representat a la taula del pintor guixolenc. Dos documents valuosíssims que, alhora, acrediten i il•lustren quina era la fesomia de la catedral en aquells moments i quina hauria pogut ser també avui, si se n’hagués mantingut dempeus la façana gòtica bastida damunt la nau romànica, abans no decidís el capítol de continuar, a la darreria del cinc-cents, la construcció dels dos darrers trams de la gran nau i de tancar-la, un segle i mig més tard, amb una nova façana barroca.
format article
author Pere Freixas
Josep M. Nolla
Jordi Sagrera
Marc Sureda
author_facet Pere Freixas
Josep M. Nolla
Jordi Sagrera
Marc Sureda
author_sort Pere Freixas
title La façana gòtica de la catedral de Girona
title_short La façana gòtica de la catedral de Girona
title_full La façana gòtica de la catedral de Girona
title_fullStr La façana gòtica de la catedral de Girona
title_full_unstemmed La façana gòtica de la catedral de Girona
title_sort la façana gòtica de la catedral de girona
publisher Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica
publishDate 2006
url https://doaj.org/article/02ffdf0509dc4bd796e567d24db4cfb7
work_keys_str_mv AT perefreixas lafacanagoticadelacatedraldegirona
AT josepmnolla lafacanagoticadelacatedraldegirona
AT jordisagrera lafacanagoticadelacatedraldegirona
AT marcsureda lafacanagoticadelacatedraldegirona
_version_ 1718409575225360384