La constitució de Cadis de 1812 i el republicanisme
El propòsit d’aquest article és explicar el complex punt de vista dels republicans espanyols sobre la Constitució de Cadis de 1812, especialment, a partir dels treballs de Francesc Pi i Margall i Rafael María de Labra. El primer va ser el principal líder dels federals pensava que les Corts i la Cons...
Guardado en:
| Autor principal: | |
|---|---|
| Formato: | article |
| Lenguaje: | CA EN ES |
| Publicado: |
Universitat Autònoma de Barcelona
2012
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://doaj.org/article/38a80b9166b8489ea0ac398f22aa3f80 |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | El propòsit d’aquest article és explicar el complex punt de vista dels republicans espanyols sobre la Constitució de Cadis de 1812, especialment, a partir dels treballs de Francesc Pi i Margall i Rafael María de Labra. El primer va ser el principal líder dels federals pensava que les Corts i la Constitució de Cadis van ser molt importants en la revolució espanyola, tot i ser crític amb el model de vertebració de l’Estat de la Pepa i preferir les propostes dels pocs diputats que enyoraven l’austracisme. En canvi, el segon va ser un remarcable líder dels partidaris d’abolir l’esclavitud i de l’autonomia per les colònies espanyoles a les Antilles, però amb gran simpaties per les Corts, els legisladors i la Constitució gaditana, amb un discurs acrític i marcadament nacionalista. En canvi, la major part de les tendències republicanes catalanes consideraven que Catalunya no devia res ni a les Corts gaditanes, ni a les Constitució de 1812.
|
|---|