El teatre italià en les traduccions de Narcís Oller: Giacosa, Rovetta i Goldoni
Al llarg de la primera decada d’aquest segle, Narcís Oller va dedicar-se, amb interès creixent, a la traducció d’obres teatrals. Entre aquestes, tenen un especial relleu les que va fer de l’italià, tant en sentit cronològic, ja que en representen el primer bloc, com pel que fa a la seva projecció es...
Guardado en:
| Autor principal: | |
|---|---|
| Formato: | article |
| Lenguaje: | CA EN IT |
| Publicado: |
Swervei de publicacions
1997
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://doaj.org/article/3c7708a0f2bb4b6dbc21bbd8e7e40d06 |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | Al llarg de la primera decada d’aquest segle, Narcís Oller va dedicar-se, amb interès creixent, a la traducció d’obres teatrals. Entre aquestes, tenen un especial relleu les que va fer de l’italià, tant en sentit cronològic, ja que en representen el primer bloc, com pel que fa a la seva projecció escènica i a la seva difusió. Més concretament, Oller va dur a terme entre 1905 i 1908 la traducció de set textos de teatre italià: tres drames burgesos de Giuseppe Giacosa (Com les fulles, Tristos amors i El més fort), un melodrama de Girolamo Rovetta (Papà Ministre) i tres comèdies de Carlo Goldoni (El Vano, El sorrut benefactor i L’avar). |
|---|