Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani

L’obra de l’escultor gironí Fidel Aguilar (1894-1917), tot i la seva escassetat i fragilitat, sorprèn per, entre d’altres, la maduresa assolida i les extraordinàries afinitats que el seu treball presenta amb el d’alguns dels millors artistes europeus del seu temps. En aquest article s’exploren preci...

Descripción completa

Guardado en:
Detalles Bibliográficos
Autor principal: Maria Lluïsa Faxedas Brujats
Formato: article
Lenguaje:CA
EN
ES
FR
IT
PT
Publicado: Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica 2018
Materias:
Acceso en línea:https://doaj.org/article/433f209f1cbf42ad844d997effa22e63
Etiquetas: Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
id oai:doaj.org-article:433f209f1cbf42ad844d997effa22e63
record_format dspace
spelling oai:doaj.org-article:433f209f1cbf42ad844d997effa22e632021-11-26T10:43:23ZFidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani10.5565/rev/locus.3291135-97222014-8798https://doaj.org/article/433f209f1cbf42ad844d997effa22e632018-12-01T00:00:00Zhttps://revistes.uab.cat/locus/article/view/329https://doaj.org/toc/1135-9722https://doaj.org/toc/2014-8798L’obra de l’escultor gironí Fidel Aguilar (1894-1917), tot i la seva escassetat i fragilitat, sorprèn per, entre d’altres, la maduresa assolida i les extraordinàries afinitats que el seu treball presenta amb el d’alguns dels millors artistes europeus del seu temps. En aquest article s’exploren precisament els punts comuns i les relacions amb l’obra de tres artistes ben concrets: Elie Nadelman (1882-1946), Celso Lagar (1891-1966) i Amedeo Modigliani (1884-1920). En els primers apartats de l’article es revisen els possibles punts de contacte o d’influència directa que van poder permetre que l’escultor gironí conegués l’obra dels altres tres artistes, ja sigui a partir de contactes personals, de converses amb terceres persones o bé a partir de reproduccions en revistes o diaris. Tot seguit, s’analitzen els conceptes estètics comuns entre els seus treballs respectius, que s’articulen principalment en la tria de materials, la iconografia i l’interès comú pel primitivisme i el classicisme. Finalment, es valoren algunes de les connexions formals concretes que es poden detectar en les escultures, els dibuixos i les pintures realitzats per aquests artistes, que s’expliquen precisament a partir de les afinitats conceptuals esmentades. La comparació entre les obres respectives ens porta a concloure que és necessari estudiar el treball d’Aguilar en un marc més ampli que el del noucentisme que normalment l’ha acollit, perquè alguns dels seus trets tenen més a veure, per exemple, amb una anticipació de l’art déco.Maria Lluïsa Faxedas BrujatsUniversitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i MusicaarticleFidel AguilarElie NadelmanCelso LagarAmedeo ModiglianiesculturanoucentismeHistory of the artsNX440-632CAENESFRITPTLocvs Amoenvs, Vol 16 (2018)
institution DOAJ
collection DOAJ
language CA
EN
ES
FR
IT
PT
topic Fidel Aguilar
Elie Nadelman
Celso Lagar
Amedeo Modigliani
escultura
noucentisme
History of the arts
NX440-632
spellingShingle Fidel Aguilar
Elie Nadelman
Celso Lagar
Amedeo Modigliani
escultura
noucentisme
History of the arts
NX440-632
Maria Lluïsa Faxedas Brujats
Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani
description L’obra de l’escultor gironí Fidel Aguilar (1894-1917), tot i la seva escassetat i fragilitat, sorprèn per, entre d’altres, la maduresa assolida i les extraordinàries afinitats que el seu treball presenta amb el d’alguns dels millors artistes europeus del seu temps. En aquest article s’exploren precisament els punts comuns i les relacions amb l’obra de tres artistes ben concrets: Elie Nadelman (1882-1946), Celso Lagar (1891-1966) i Amedeo Modigliani (1884-1920). En els primers apartats de l’article es revisen els possibles punts de contacte o d’influència directa que van poder permetre que l’escultor gironí conegués l’obra dels altres tres artistes, ja sigui a partir de contactes personals, de converses amb terceres persones o bé a partir de reproduccions en revistes o diaris. Tot seguit, s’analitzen els conceptes estètics comuns entre els seus treballs respectius, que s’articulen principalment en la tria de materials, la iconografia i l’interès comú pel primitivisme i el classicisme. Finalment, es valoren algunes de les connexions formals concretes que es poden detectar en les escultures, els dibuixos i les pintures realitzats per aquests artistes, que s’expliquen precisament a partir de les afinitats conceptuals esmentades. La comparació entre les obres respectives ens porta a concloure que és necessari estudiar el treball d’Aguilar en un marc més ampli que el del noucentisme que normalment l’ha acollit, perquè alguns dels seus trets tenen més a veure, per exemple, amb una anticipació de l’art déco.
format article
author Maria Lluïsa Faxedas Brujats
author_facet Maria Lluïsa Faxedas Brujats
author_sort Maria Lluïsa Faxedas Brujats
title Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani
title_short Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani
title_full Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani
title_fullStr Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani
title_full_unstemmed Fidel Aguilar i l’art europeu del seu temps: Elie Nadelman, Celso Lagar, Amedeo Modigliani
title_sort fidel aguilar i l’art europeu del seu temps: elie nadelman, celso lagar, amedeo modigliani
publisher Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica
publishDate 2018
url https://doaj.org/article/433f209f1cbf42ad844d997effa22e63
work_keys_str_mv AT marialluisafaxedasbrujats fidelaguilarilarteuropeudelseutempselienadelmancelsolagaramedeomodigliani
_version_ 1718409591576854528