Operacions Bàsiques: Sintaxi-Semàntica Mínima
En aquest article programàtic articulem una concepció minimista de la composició lingüística, sintàctica i semàntica, amb l’objectiu d’identificar operacions fonamentals invocades per la facultat del llenguatge humana. Segons la nostra proposta, totes les expressions complexes es formen mitjançant l...
Guardado en:
| Autores principales: | , |
|---|---|
| Formato: | article |
| Lenguaje: | CA EN |
| Publicado: |
Universitat Autònoma de Barcelona
2009
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://doaj.org/article/48f6cc8e3bc4453892a2212f8a7b56f4 |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | En aquest article programàtic articulem una concepció minimista de la composició lingüística, sintàctica i semàntica, amb l’objectiu d’identificar operacions fonamentals invocades per la facultat del llenguatge humana. Segons la nostra proposta, totes les expressions complexes es formen mitjançant l’operació COMBINEU(A, B). Però aquesta operació no és primitiva: COMBINEU(A, B) = ETIQUETEU[CONCATENEU(A, B)]. Considerem que l’etiquetatge és una operació computacionalment simple, però potser característicament humana, que converteix una mera concatenació d’expressions, com A^B, eun una unitat més complexa com [A A^B], on el subíndex indica una còpia del constituent dominant. Exposem diversos avantatges d’aquesta concepció tan simple de la sintaxi. En relació a la semàntica, considerem les aplicacions de COMBINEU(A, B) com instruccions per construir conceptes. Més concretament, afirmem que la concatenació és una instrucció per conjuntar conceptes monàdics, mentre que l’etiquetatge proporciona un mitjà per invocar conceptes temàtics, tal com indiquen les etiquetes rellevants. |
|---|