Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»

Amb la substitucio progressiva de les velles lletres gotiques provinents del periode incunable, i l’us cada vegada mes normalitzat dels caracters romans, els tallers d’impremta espanyols es varen veure obligats a treballar quasi exclusivament amb la lletra fosa en els escassos jocs de matrius adquir...

Descripción completa

Guardado en:
Detalles Bibliográficos
Autor principal: Albert Corbeto
Formato: article
Lenguaje:CA
EN
ES
FR
IT
PT
Publicado: Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica 2010
Materias:
Acceso en línea:https://doaj.org/article/6990e6e7f7384f84ba5c23b59be0ee53
Etiquetas: Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
id oai:doaj.org-article:6990e6e7f7384f84ba5c23b59be0ee53
record_format dspace
spelling oai:doaj.org-article:6990e6e7f7384f84ba5c23b59be0ee532021-11-26T10:48:04ZEudald Pradell: artesà i «home de lletres»10.5565/rev/locus.2091135-97222014-8798https://doaj.org/article/6990e6e7f7384f84ba5c23b59be0ee532010-12-01T00:00:00Zhttps://revistes.uab.cat/locus/article/view/209https://doaj.org/toc/1135-9722https://doaj.org/toc/2014-8798Amb la substitucio progressiva de les velles lletres gotiques provinents del periode incunable, i l’us cada vegada mes normalitzat dels caracters romans, els tallers d’impremta espanyols es varen veure obligats a treballar quasi exclusivament amb la lletra fosa en els escassos jocs de matrius adquirits a Franca o als Paisos Baixos, o be amb els tipus arribats directament de les principals foneries estrangeres. La tradicional falta de creacio autoctona de caracters d’impremta provoca una dependencia absoluta del material importat, tot i que el seu alt cost el feia gairebe inaccesibles per als empobrits membres d’aquest sector. Despres de mes de dos segles de decadencia la impremta espanyola experimenta, a la segona meitat del segle XVIII, un evidente ressorgiment. Aquesta nova situacio de prosperitat va permetre que alguns dels artesans mes destres emprenguessin l’aprenentatge de la di cil tasca de fabricar punxons i matrius i endegar aixi la produccio de nous caracters. Eudald Pradell (1721-1788), artesa de Ripoll, sempre ha estat considerat com el primer que va gravar lletres a Espanya, tot i que curiosament sembla que no sabia llegir ni escriure. Gracies a la seva tasca precursora va aconseguir la proteccio reial, i diversos reconeixements, com ara el seu ingres, l’any 1768, com a conferent en el ram d’art de la Reial Conferencia Fisica de Barcelona.Albert CorbetoUniversitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musicaarticletipografi atipus d’impremtaofi cis-Espanya-segle XVIIIHistory of the artsNX440-632CAENESFRITPTLocvs Amoenvs, Vol 10 (2010)
institution DOAJ
collection DOAJ
language CA
EN
ES
FR
IT
PT
topic tipografi a
tipus d’impremta
ofi cis-Espanya-segle XVIII
History of the arts
NX440-632
spellingShingle tipografi a
tipus d’impremta
ofi cis-Espanya-segle XVIII
History of the arts
NX440-632
Albert Corbeto
Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
description Amb la substitucio progressiva de les velles lletres gotiques provinents del periode incunable, i l’us cada vegada mes normalitzat dels caracters romans, els tallers d’impremta espanyols es varen veure obligats a treballar quasi exclusivament amb la lletra fosa en els escassos jocs de matrius adquirits a Franca o als Paisos Baixos, o be amb els tipus arribats directament de les principals foneries estrangeres. La tradicional falta de creacio autoctona de caracters d’impremta provoca una dependencia absoluta del material importat, tot i que el seu alt cost el feia gairebe inaccesibles per als empobrits membres d’aquest sector. Despres de mes de dos segles de decadencia la impremta espanyola experimenta, a la segona meitat del segle XVIII, un evidente ressorgiment. Aquesta nova situacio de prosperitat va permetre que alguns dels artesans mes destres emprenguessin l’aprenentatge de la di cil tasca de fabricar punxons i matrius i endegar aixi la produccio de nous caracters. Eudald Pradell (1721-1788), artesa de Ripoll, sempre ha estat considerat com el primer que va gravar lletres a Espanya, tot i que curiosament sembla que no sabia llegir ni escriure. Gracies a la seva tasca precursora va aconseguir la proteccio reial, i diversos reconeixements, com ara el seu ingres, l’any 1768, com a conferent en el ram d’art de la Reial Conferencia Fisica de Barcelona.
format article
author Albert Corbeto
author_facet Albert Corbeto
author_sort Albert Corbeto
title Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
title_short Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
title_full Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
title_fullStr Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
title_full_unstemmed Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»
title_sort eudald pradell: artesà i «home de lletres»
publisher Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica
publishDate 2010
url https://doaj.org/article/6990e6e7f7384f84ba5c23b59be0ee53
work_keys_str_mv AT albertcorbeto eudaldpradellartesaihomedelletres
_version_ 1718409599266062336