Pedro Martínez López i Antonio de Brugada, artífexs de la sàtira gràfica d’«El Sancho Gobernador» (1836-1837)
Poc sabíem del dibuixant anònim que ideà la sèrie de «caricatures» polítiques que convertiren El Sancho Gobernador en un dels periòdics més populars i controvertits del panorama editorial barceloní entre 1836 i 1837. Editat en el context de la Primera Guerra Carlina, sota la direcció de Pedro Martín...
Guardado en:
| Autor principal: | |
|---|---|
| Formato: | article |
| Lenguaje: | CA EN ES FR IT PT |
| Publicado: |
Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica
2017
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://doaj.org/article/6b8bf018325b4684b6c53d22dc9d7a6a |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | Poc sabíem del dibuixant anònim que ideà la sèrie de «caricatures» polítiques que convertiren El Sancho Gobernador en un dels periòdics més populars i controvertits del panorama editorial barceloní entre 1836 i 1837. Editat en el context de la Primera Guerra Carlina, sota la direcció de Pedro Martínez López i enmig de les disputes entre liberals moderats i progressistes, El Sancho Gobernador s’erigí com un dels principals periòdics, juntament amb el madrileny El Matamoscas, en promoure la sàtira gràfica a Espanya, si bé respectant l’anonimat dels artistes que la feren possible. En el cas d’El Sancho, Martínez López va gaudir de l’ajut econòmic i el talent artístic del pintor i dibuixant Antonio de Brugada i Vila. Les caricatures, bona part de les quals eren impreses a l’establiment litogràfic de Fernando Álvarez, s’inspiraren en els tòpics costumistes, les faules, els jocs, les fonts literàries, les sàtires de Goya, la commedia dell’arte, però, especialment, en el llenguatge humorístic de la premsa estrangera, com ara les sàtires que Daumier, Grandville, Gavarni, etc. dibuixaren per a La Caricature i Le Charivari, periòdics francesos dirigits per Charles Philipon i crítics amb el govern de Lluís Felip d’Orleans. |
|---|