Visions d’Antígona: l'imperatiu de la transgressió de Sòfocles a Marguerite Yourcenar
Antígona, víctima destacada d’una forma molt concreta de violència masculina, se'ns presenta, tant en Sòfocles, com en el cinema grec del segle XX o en el relat breu de Marguerite Yourcenar, com una heroïna ferma i convençuda de la seva raó moral, lliure —davant el poder establert— de donar...
Guardado en:
| Autor principal: | |
|---|---|
| Formato: | article |
| Lenguaje: | CA EN ES EU FR GL IT PT |
| Publicado: |
Universitat de Barcelona
2012
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://doaj.org/article/6f5aef5af80c4214aa11abd943377e98 |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | Antígona, víctima destacada d’una forma molt concreta de violència masculina, se'ns presenta, tant en Sòfocles, com en el cinema grec del segle XX o en el relat breu de Marguerite Yourcenar, com una heroïna ferma i convençuda de la seva raó moral, lliure —davant el poder establert— de donar sepultura al germà condemnat i, per tant, fonamentalment transgressora. És un exemple d’amor total amb desenllaç tràgic, i la seva actuació mostra la solitud del qui estima en solitud. Com altres heroïnes de la tragèdia grega —Electra, Clitemnestra—, assumeix completament el seu destí i refusa de jugar la carta social que li podria haver estat adjudicada. En el cas de l’Antígona de Yourcenar, tot i que manté la seva essència, fa un salt en el temps i s'adapta al segle en què fou escrita. |
|---|