La perifèria dreta de les interrogatives en català i en espanyol: interaccions entre sintaxi i prosòdia
S’ha destacat en la bibliografia que les oracions interrogatives del castellà i del català es comporten de manera ben diferent respecte a la inversió subjecte-verb: mentre aquelles permeten la inversió VS ‘clàssica’ i, en especial, l’ordre VSO, aquestes recorren sistemàticament a la dislocació a la...
Guardado en:
| Autores principales: | , |
|---|---|
| Formato: | article |
| Lenguaje: | CA EN |
| Publicado: |
Universitat Autònoma de Barcelona
2013
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://doaj.org/article/751d7958264f4db890b8f3b1c26a7bfd |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | S’ha destacat en la bibliografia que les oracions interrogatives del castellà i del català es comporten de manera ben diferent respecte a la inversió subjecte-verb: mentre aquelles permeten la inversió VS ‘clàssica’ i, en especial, l’ordre VSO, aquestes recorren sistemàticament a la dislocació a la dreta en tots els casos (V(O)#S). En aquest article revisem aquesta observació a partir d’un estudi de corpus i afegim a la descripció els trets prosòdics i pragmàtics de les interrogatives. Mostrem que les interrogatives del català afavoreixen la dislocació a la dreta, en clar contrast amb el castellà, que prefereix la realizació in situ del material del rerefons. Aquesta última opció té conseqüències importants per als contorns prosòdics de les interrogatives castellanes, que marquen els constituents focals finals amb un to ascendent i el material del rerefons amb una lleugera caiguda.
|
|---|