El Mestre de la Llotja de Mar de Perpinyà (àlies Mestre de Canapost; àlies Mestre de la Seu d'Urgell)
Enfront de les opinions que prefereixen mantenir dissociades les personalitats d'un Mestre de Canapost i un Mestre de la Seu d'Urgell, en aquest article es torna a advocar per la seva identitat, i es proposa el nom alternatiu de Mestre de la Llotja de Mar de Perpinyà. L'atribució al p...
Guardado en:
| Autor principal: | |
|---|---|
| Formato: | article |
| Lenguaje: | CA EN ES FR IT PT |
| Publicado: |
Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica
2004
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://doaj.org/article/7e57115f867c4908aab07278e0297d31 |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | Enfront de les opinions que prefereixen mantenir dissociades les personalitats d'un Mestre de Canapost i un Mestre de la Seu d'Urgell, en aquest article es torna a advocar per la seva identitat, i es proposa el nom alternatiu de Mestre de la Llotja de Mar de Perpinyà. L'atribució al pintor d'un calvari conservat a l'església parroquial de Palau del Vidre, dóna encara més pes a la hipòtesi que situa la seva activitat a Perpinyà, la capital del nord de Catalunya, en els darrers decennis del segle XV. En l'article es planteja, doncs, una definició del catàleg del mestre i es matisa allò que fins ara s'ha dit sobre la seva connexió amb la pintura flamenca i amb la pintura francesa del segle xv. La identitat del mestre continua essent desconeguda, però en la tercera secció de l'article es discuteix la possibilitat —ja apuntada per F. Quílez— que es tracti de Rafael Tamarro (i no Zamarro), pintor i canonge de Sant Joan de Perpinyà. Així mateix, es reflexiona novament sobre els itineraris formatius que portaren alguns pintors hispànics a viatjar cap al nord —als Països Baixos o a la Provença— i sobre la migració d'artistes nòrdics cap a Catalunya. En aquesta segona línia, s'aporten dades inèdites sobre l'estada barcelonina de Nicolas Froment II, fill del cèlebre pintor homònim, i es confirma l'orígen picard d'aquests artistes. En un apèndix es presenta, finalment, una reconstrucció hipotètica de la col·locació original de les sarges a les portes de l'orgue (desaparegut) de la catedral de la Seu d'Urgell. |
|---|