Microvariació a les comparatives de l’espanyol
Si bé les comparatives de desigualtat amb el marcador que (Pedro es más inteligente que yo) han rebut molta atenció en l’estudi de l’espanyol (e.g., Bolinger 1950, Plann 1984, Sáez del Álamo 1990, Gutiérrez Ordóñez 1994, Romero Cambrón 1998, Brucart 2003 o Reglero 2007), la variació dialectal no ha...
Guardado en:
| Autor principal: | |
|---|---|
| Formato: | article |
| Lenguaje: | CA EN |
| Publicado: |
Universitat Autònoma de Barcelona
2013
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://doaj.org/article/826fc78797ac47b88295f4b75257b60d |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | Si bé les comparatives de desigualtat amb el marcador que (Pedro es más inteligente que yo) han rebut molta atenció en l’estudi de l’espanyol (e.g., Bolinger 1950, Plann 1984, Sáez del Álamo 1990, Gutiérrez Ordóñez 1994, Romero Cambrón 1998, Brucart 2003 o Reglero 2007), la variació dialectal no ha figurat de manera prominent en la bibliografia. La microvariació a l’espanyol de Xile proporciona proves clares a favor de l’existència d’una anàlisi amb oració reduïda i d’una anàlisi com a SP del segment que-XP; això contrasta amb l’espanyol estàndard, on només la primera anàlisi és possible. Aquesta microvariació és resultat de tenir dues entrades lèxiques per que (complementador pur vs. preposició) o bé de la inexistència d’una de les dues. L’anàlisi com a SP és consistent amb el canvi gradual de de a que en la història de les comparatives en espanyol (Romero Cambrón 1998).
|
|---|