Una voce loquitur, toto corpore insultat: aspectes verbals i no verbals en el llenguatge vulgar de Alessandra Mussolini i Matteo Salvini
En aquest estudi ens centrem en els idiolectes de dos polítics caracteritzats per la producció i recepció d'insults: una dona, Alessandra Mussolini, que sempre ha estat afiliada a partits de (centre)dreta, i un home, Matteo Salvini, l'activitat comunicativa del qual ha estat estudiada des...
Guardado en:
| Autor principal: | |
|---|---|
| Formato: | article |
| Lenguaje: | CA EN IT |
| Publicado: |
Swervei de publicacions
2020
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://doaj.org/article/934f8fa47ba54cfe87ac09ff8fcf8e8f |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | En aquest estudi ens centrem en els idiolectes de dos polítics caracteritzats per la producció i recepció d'insults: una dona, Alessandra Mussolini, que sempre ha estat afiliada a partits de (centre)dreta, i un home, Matteo Salvini, l'activitat comunicativa del qual ha estat estudiada des que era secretari federal de la Lliga. La perspectiva de gènere es combina amb un enfocament multimodal, és a dir, no es limita al codi verbal, sinó que s'estén a l'ús del cos amb valor comunicatiu, en particular als gestos de les mans i braços. Pel que fa a Alessandra Mussolini, els resultats de l'estudi mostren, en termes de comunicació no verbal, agressivitat física, ús de l'espai amb reducció o augment de la distància de l'interlocutor, provocació i desafiament, els quals han d'entendre's com a senyes d'identitat. La retòrica de Salvini es caracteritza, en canvi, per estendre els braços i agitar el cap, així com per sospirar profundament. Aquest últim és exemple de regressió fins i tot dels aspectes no verbals del llenguatge polític cap a les pulsions primàries.
|
|---|