Antoni Cellers i el seu entorn: notes sobre arquitectura religiosa vuitcentista
L’objectiu del present article és parlar de l’arquitectura religiosa catalana de la primera meitat del segle xix i la vinculació que tenia amb l’estètica neoclàssica, utilitzant com a eix central la figura de l’arquitecte nascut a Lleida Antoni Cellers i Azcona, acadèmic pensionat a Roma i primer di...
Guardado en:
| Autor principal: | |
|---|---|
| Formato: | article |
| Lenguaje: | CA EN ES FR IT PT |
| Publicado: |
Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica
2010
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://doaj.org/article/a0bf0dd1b3ce446f890b3bfb2df682c9 |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | L’objectiu del present article és parlar de l’arquitectura religiosa catalana de la primera meitat del segle xix i la vinculació que tenia amb l’estètica neoclàssica, utilitzant com a eix central la figura de l’arquitecte nascut a Lleida Antoni Cellers i Azcona, acadèmic pensionat a Roma i primer director de l’Escola d’Arquitectura de la Llotja. El seu edifici religiós més rellevant és l’església dels escolapis de Sabadell, si bé realitzà uns altres projectes a Barcelona i Lleida. L’estudi que presentem pretén visibilitzar els altres exemples de l’arquitectura religiosa produïda al nostre país per uns altres mestres d’obres i arquitectes acadèmics, com ara Francesc Renart i Arús, Francesc Vila o Josep Mestres, i mostrar que el neoclassicisme, si bé va ser adoptat tardanament a Catalunya, s’hi manifestà profusament sota influències neopal·ladianes durant mig segle. |
|---|