Antoni Cellers i el seu entorn: notes sobre arquitectura religiosa vuitcentista

L’objectiu del present article és parlar de l’arquitectura religiosa catalana de la primera meitat del segle xix i la vinculació que tenia amb l’estètica neoclàssica, utilitzant com a eix central la figura de l’arquitecte nascut a Lleida Antoni Cellers i Azcona, acadèmic pensionat a Roma i primer di...

Descripción completa

Guardado en:
Detalles Bibliográficos
Autor principal: Maria Garganté Llanes
Formato: article
Lenguaje:CA
EN
ES
FR
IT
PT
Publicado: Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica 2010
Materias:
Acceso en línea:https://doaj.org/article/a0bf0dd1b3ce446f890b3bfb2df682c9
Etiquetas: Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
Descripción
Sumario:L’objectiu del present article és parlar de l’arquitectura religiosa catalana de la primera meitat del segle xix i la vinculació que tenia amb l’estètica neoclàssica, utilitzant com a eix central la figura de l’arquitecte nascut a Lleida Antoni Cellers i Azcona, acadèmic pensionat a Roma i primer director de l’Escola d’Arquitectura de la Llotja. El seu edifici religiós més rellevant és l’església dels escolapis de Sabadell, si bé realitzà uns altres projectes a Barcelona i Lleida. L’estudi que presentem pretén visibilitzar els altres exemples de l’arquitectura religiosa produïda al nostre país per uns altres mestres d’obres i arquitectes acadèmics, com ara Francesc Renart i Arús, Francesc Vila o Josep Mestres, i mostrar que el neoclassicisme, si bé va ser adoptat tardanament a Catalunya, s’hi manifestà profusament sota influències neopal·ladianes durant mig segle.