Nens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de Crist Jutge

En aquest article estudiarem, a través de diverses obres catalanes, algunes variants de la iconografia de la Mare de Déu amb el Nen que escriu. Revisarem com aquest motiu, notablement polisèmic i de gran èxit en el corrent artístic denominat «gòtic internacional», es concreta en tres exemples: en l’...

Descripción completa

Guardado en:

Detalles Bibliográficos
Autor principal:	Guadaira Macías Prieto
Formato:	article
Lenguaje:	CA EN ES FR IT PT
Publicado:	Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica 2020
Materias:	pintura llibres il·luminats retaule gòtic Catalunya iconografia History of the arts NX440-632
Acceso en línea:	https://doaj.org/article/a2ae91862b7b4c4e9005133a1cccf5c2
Etiquetas:	Agregar Etiqueta Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!

id	oai:doaj.org-article:a2ae91862b7b4c4e9005133a1cccf5c2
record_format	dspace
spelling	oai:doaj.org-article:a2ae91862b7b4c4e9005133a1cccf5c22021-11-26T10:42:40ZNens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de Crist Jutge10.5565/rev/locus.3681135-97222014-8798https://doaj.org/article/a2ae91862b7b4c4e9005133a1cccf5c22020-12-01T00:00:00Zhttps://revistes.uab.cat/locus/article/view/368https://doaj.org/toc/1135-9722https://doaj.org/toc/2014-8798En aquest article estudiarem, a través de diverses obres catalanes, algunes variants de la iconografia de la Mare de Déu amb el Nen que escriu. Revisarem com aquest motiu, notablement polisèmic i de gran èxit en el corrent artístic denominat «gòtic internacional», es concreta en tres exemples: en l’única miniatura coneguda del Levador del plat de pobres vergonyants, un còdex desaparegut que va pertànyer a l’església de Santa Maria del Mar, de Barcelona; en la Mare de Déu amb el Nen, les virtuts cardinals i altres figures, que fou probablement la taula cimera del Retaule de sant Jordi de la Generalitat, pintat per Bernat Martorell; i en el compartiment principal del Retaule de la Mare de Déu i sant Vicenç Ferrer, de Pere Garcia de Benavarri. Els ingredients escatològics i d’altres tipus, fornits pels contextos on s’insereixen aquestes representacions, legitimen, com veurem, la interpretació d’aquests «nens» que escriuen, que llegeixen o que parlen com una opció de representació medieval de Crist Jutge. En aquest cas, però, sota una fórmula que renuncia als accents més majestuosos i cruents del Judici per adoptar una forma amable i fins i tot tendra, que afavoreix, a més, la comunicació amb el donant, individual o col·lectiu. Els exemples catalans estudiats, d’altra banda, permeten establir vincles compositius i significatius amb destacades obres europees i apropar-nos, així, a la circulació de motius i models entre els anys 1390 i 1460, aproximadament.Guadaira Macías PrietoUniversitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musicaarticlepinturallibres il·luminatsretaulegòticCatalunyaiconografiaHistory of the artsNX440-632CAENESFRITPTLocvs Amoenvs, Vol 18 (2020)
institution	DOAJ
collection	DOAJ
language	CA EN ES FR IT PT
topic	pintura llibres il·luminats retaule gòtic Catalunya iconografia History of the arts NX440-632
spellingShingle	pintura llibres il·luminats retaule gòtic Catalunya iconografia History of the arts NX440-632 Guadaira Macías Prieto Nens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de Crist Jutge
description	En aquest article estudiarem, a través de diverses obres catalanes, algunes variants de la iconografia de la Mare de Déu amb el Nen que escriu. Revisarem com aquest motiu, notablement polisèmic i de gran èxit en el corrent artístic denominat «gòtic internacional», es concreta en tres exemples: en l’única miniatura coneguda del Levador del plat de pobres vergonyants, un còdex desaparegut que va pertànyer a l’església de Santa Maria del Mar, de Barcelona; en la Mare de Déu amb el Nen, les virtuts cardinals i altres figures, que fou probablement la taula cimera del Retaule de sant Jordi de la Generalitat, pintat per Bernat Martorell; i en el compartiment principal del Retaule de la Mare de Déu i sant Vicenç Ferrer, de Pere Garcia de Benavarri. Els ingredients escatològics i d’altres tipus, fornits pels contextos on s’insereixen aquestes representacions, legitimen, com veurem, la interpretació d’aquests «nens» que escriuen, que llegeixen o que parlen com una opció de representació medieval de Crist Jutge. En aquest cas, però, sota una fórmula que renuncia als accents més majestuosos i cruents del Judici per adoptar una forma amable i fins i tot tendra, que afavoreix, a més, la comunicació amb el donant, individual o col·lectiu. Els exemples catalans estudiats, d’altra banda, permeten establir vincles compositius i significatius amb destacades obres europees i apropar-nos, així, a la circulació de motius i models entre els anys 1390 i 1460, aproximadament.
format	article
author	Guadaira Macías Prieto
author_facet	Guadaira Macías Prieto
author_sort	Guadaira Macías Prieto
title	Nens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de Crist Jutge
title_short	Nens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de Crist Jutge
title_full	Nens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de Crist Jutge
title_fullStr	Nens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de Crist Jutge
title_full_unstemmed	Nens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de Crist Jutge
title_sort	nens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de crist jutge
publisher	Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica
publishDate	2020
url	https://doaj.org/article/a2ae91862b7b4c4e9005133a1cccf5c2
work_keys_str_mv	AT guadairamaciasprieto nensqueescriueninensqueparlenunaaltravisiomedievaldecristjutge
_version_	1718409611835342848

Nens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de Crist Jutge

Ejemplares similares