Sança Ximenis de Cabrera i la capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona
L’antiga capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona, una de les darreres erigides dins de l’església, va ser concedida el 1431 a Sança Ximenis de Cabrera, una dama pertanyent a un dels llinatges més distingits de l’aristocràcia catalana de l’època. Durant els anys següents,...
Guardado en:
| Autor principal: | |
|---|---|
| Formato: | article |
| Lenguaje: | CA EN ES FR IT PT |
| Publicado: |
Universitat Autonoma de Barcelona. Departament d'Art i Musica
2006
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | https://doaj.org/article/cf6b6915695e44ec9a3b0b6249ab90b8 |
| Etiquetas: |
Agregar Etiqueta
Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!
|
| Sumario: | L’antiga capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona, una de les darreres erigides dins de l’església, va ser concedida el 1431 a Sança Ximenis de Cabrera, una dama pertanyent a un dels llinatges més distingits de l’aristocràcia catalana de l’època. Durant els anys següents, Sança s’ocupà de proveir la capella amb els elements litúrgics i ornamentals necessaris, com ara un sepulcre monumental, el retaule i diverses peces d’orfebreria, comptant amb alguns dels principals artífexs catalans del moment, com ara Pere Oller, els continuadors del taller de Bernat Martorell, Pere Àngel o fins i tot un nom que fins ara per a nosaltres no tenia gaire rellevància artística, Jaume Vergós. No obstant això, determinats elements documentals i heràldics permeten suposar l’important paper que hauria tingut en el projecte original la difunta mare de Sança, Timbor de Prades, fins al punt que aquesta circumstància ens obliga a replantejar-nos la identitat de la destinatària del sepulcre. |
|---|