L’activitat lingüística com a objecte impartit en una classe de matemàtiques a l’Escola Primària

El propòsit d’aquest treball és conèixer els obstacles dels alumnes i les característiques lingüístiques de les seves produccions en una classe de 6è curs d’Educació Primària, en què s’articulen els continguts de matemàtiques i llengua, en un context on la meitat de l’alumnat fa el currículum en la...

Descripción completa

Guardado en:

Detalles Bibliográficos
Autor principal:	Matilde Sainz-Osinaga
Formato:	article
Lenguaje:	CA EN ES
Publicado:	Universitat Autònoma de Barcelona 2012
Materias:	articulació de la llengua amb continguts curriculars gèneres socials específics en àrees de coneixement obstacles dels alumnes regulació local de l’ensenyant Education (General) L7-991
Acceso en línea:	https://doaj.org/article/c29c8007abdf45718954fe686236aceb
Etiquetas:	Agregar Etiqueta Sin Etiquetas, Sea el primero en etiquetar este registro!

id	oai:doaj.org-article:c29c8007abdf45718954fe686236aceb
record_format	dspace
spelling	oai:doaj.org-article:c29c8007abdf45718954fe686236aceb2021-12-05T18:05:03ZL’activitat lingüística com a objecte impartit en una classe de matemàtiques a l’Escola Primària10.5565/rev/educar.250211-819X2014-8801https://doaj.org/article/c29c8007abdf45718954fe686236aceb2012-07-01T00:00:00Zhttps://educar.uab.cat/article/view/25https://doaj.org/toc/0211-819Xhttps://doaj.org/toc/2014-8801 El propòsit d’aquest treball és conèixer els obstacles dels alumnes i les característiques lingüístiques de les seves produccions en una classe de 6è curs d’Educació Primària, en què s’articulen els continguts de matemàtiques i llengua, en un context on la meitat de l’alumnat fa el currículum en la L2 (èuscara). Per aquest motiu, s’analitzen les interaccions entre la mestra i els alumnes, centrades en els obstacles dels alumnes i l’ajuda que la mestra els proporciona. Es parteix de la hipòtesi que dóna suport a la idea que la llengua s’aprèn en contextos socials situats i que les tasques d’aprenentatge que l’alumne fa en aquest context poden abastar dues dimensions d’ensenyament/aprenentatge: «dimensió matèria» i «dimensió lingüística» (Snow, Met y Genesse, 1989; Navés i Muñoz, 2011). Compartim amb Bakthine (1982) la hipòtesi que les diferents àrees de coneixement han construït històricament gèneres socials relativament específics. Els resultats mostren que els alumnes tenen dificultats per donar una resposta reflexiva i també per argumentar, i que el perfil de l’ensenyant i els instruments de mediació que utilitza serveixen per ajudar l’alumne a superar alguns obstacles de les dues àrees articulades. Matilde Sainz-OsinagaUniversitat Autònoma de Barcelonaarticlearticulació de la llengua amb continguts curricularsgèneres socials específics en àrees de coneixementobstacles dels alumnesregulació local de l’ensenyantEducation (General)L7-991CAENESEducar, Vol 48, Iss 2 (2012)
institution	DOAJ
collection	DOAJ
language	CA EN ES
topic	articulació de la llengua amb continguts curriculars gèneres socials específics en àrees de coneixement obstacles dels alumnes regulació local de l’ensenyant Education (General) L7-991
spellingShingle	articulació de la llengua amb continguts curriculars gèneres socials específics en àrees de coneixement obstacles dels alumnes regulació local de l’ensenyant Education (General) L7-991 Matilde Sainz-Osinaga L’activitat lingüística com a objecte impartit en una classe de matemàtiques a l’Escola Primària
description	El propòsit d’aquest treball és conèixer els obstacles dels alumnes i les característiques lingüístiques de les seves produccions en una classe de 6è curs d’Educació Primària, en què s’articulen els continguts de matemàtiques i llengua, en un context on la meitat de l’alumnat fa el currículum en la L2 (èuscara). Per aquest motiu, s’analitzen les interaccions entre la mestra i els alumnes, centrades en els obstacles dels alumnes i l’ajuda que la mestra els proporciona. Es parteix de la hipòtesi que dóna suport a la idea que la llengua s’aprèn en contextos socials situats i que les tasques d’aprenentatge que l’alumne fa en aquest context poden abastar dues dimensions d’ensenyament/aprenentatge: «dimensió matèria» i «dimensió lingüística» (Snow, Met y Genesse, 1989; Navés i Muñoz, 2011). Compartim amb Bakthine (1982) la hipòtesi que les diferents àrees de coneixement han construït històricament gèneres socials relativament específics. Els resultats mostren que els alumnes tenen dificultats per donar una resposta reflexiva i també per argumentar, i que el perfil de l’ensenyant i els instruments de mediació que utilitza serveixen per ajudar l’alumne a superar alguns obstacles de les dues àrees articulades.
format	article
author	Matilde Sainz-Osinaga
author_facet	Matilde Sainz-Osinaga
author_sort	Matilde Sainz-Osinaga
title	L’activitat lingüística com a objecte impartit en una classe de matemàtiques a l’Escola Primària
title_short	L’activitat lingüística com a objecte impartit en una classe de matemàtiques a l’Escola Primària
title_full	L’activitat lingüística com a objecte impartit en una classe de matemàtiques a l’Escola Primària
title_fullStr	L’activitat lingüística com a objecte impartit en una classe de matemàtiques a l’Escola Primària
title_full_unstemmed	L’activitat lingüística com a objecte impartit en una classe de matemàtiques a l’Escola Primària
title_sort	l’activitat lingüística com a objecte impartit en una classe de matemàtiques a l’escola primària
publisher	Universitat Autònoma de Barcelona
publishDate	2012
url	https://doaj.org/article/c29c8007abdf45718954fe686236aceb
work_keys_str_mv	AT matildesainzosinaga lactivitatlinguisticacomaobjecteimpartitenunaclassedematematiquesalescolaprimaria
_version_	1718371203050110976

L’activitat lingüística com a objecte impartit en una classe de matemàtiques a l’Escola Primària

Ejemplares similares